Pomes del món. Anne Rook, diari de viatge
Presentació de recurs
Anne Rook és una artista francesa que viu a Londres. Treballa en diferents mitjans, inclosos dibuix, animació, instal·lació i escultura, i ha exposat a tot el món. En 2009 va guanyar el Premi del Jurat en la Fira Internacional del Llibre de Sheffield per ‘Apples (Haiku)’. En aquest article per a Apples & People, explica la seva fascinació per les etiquetes de les pomes.
Apple Labels 1999-2010, A Repertory
Una petita etiqueta pegada a la porta d’un frigorífic va iniciar tota una sèrie de treballs sobre pomes i altres fruites. L’etiqueta era una imatge simple però efectiva que detallava el tipus de poma, el país d’origen i els tons que podria tenir una poma. Però em va intrigar el número 4021. Aviat van aparèixer moltes més etiquetes en el refrigerador, pelades d’una varietat de pomes. Es va acumular una gran quantitat de logotips, tots representant diferents tipus de pomes i altres fruites. Cada tipus de poma tenia un número específic que, segons una cerca en Internet, eren números PLU.
Un número PLU (cerca de preus) identifica un tipus específic de fruita o verdura. És un sistema d’identificació mundial i va ser ideat per a la conveniència dels supermercats per a salvaguardar els seus preus, i possiblement també al consumidor.
Per exemple, el número de PLU d’una poma golden Delicious és 4021 o, si és major que la mitjana, 4020, independentment de si escau de Sud-àfrica, França o el Regne Unit. Moltes vegades no es dona l’origen i el fruit es redueix a un número i una imatge. Les fruites i les seves etiquetes són omnipresents. Es poden trobar àmpliament a tot el món i en qualsevol època de l’any; a vegades els mateixos d’Austràlia, Grècia o el Japó.
A mesura que va augmentar la col·lecció de portes del meu refrigerador, vaig començar a portar un diari d’etiquetes, i continuo fent-lo amb les etiquetes que són noves per a mi. En l’etiqueta del diari vaig anotar la data, el tipus de fruita i el lloc on l’havia comprat i menjat. Es va convertir en un reflex del meu hàbit de comprar i menjar, però també en un registre d’on havia estat. Es va convertir en un diari de viatge.