Llibres

La psicogeografía és un terme que posa en relació les emocions i comportaments de les persones amb el seu entorn geogràfic. Sorgeix principalment del Situacionisme i especialment de Guy Debord, pensador francès i precursor del Maig francès de 1968. En l’obra Psicogeografía arquitectura y urbanismo podeu trobar un compendio de textos de Guy Debor, reunits per Federico L. Silvestre i Rubén C. Lois de la universitat de Santiago de Compostela.

En aquet llibre, el folklorista Joan Amades tracta, amb el seu indiscutible mestratge, dos temes ben atractívols. En sengles lúcids pròlegs, l’autor ens introdueix i ens parla, primer, dels somnis i de com la concepció popular i primària en fa interpretacions de caire diví o màgic, tot esporgant qualsevol idea abstracta o erudita i enfortint-ne

GRUPS 62 Cada casa de pagès té una història carregada de vida i emotivitat en alguns casos i de dramatisme i perspectives de futur incertes i obscures en altres –massa– casos. En aquest llibre he volgut aportar el context històric i personal que hi ha darrere de les quinze cases escollides. M’han semblat històries mereixedores

Escrit per Kevin R. Wittmann, La huella de los mapas és una recopilació d’històries fascinants, des de la prehistòria fins als nostres dies, que mostra com els mapes han marcat la nostra manera d’entendre el món. Cada cultura es defineix en relació amb el seu entorn. Els mapes són una manera de formalitzar aquesta relació.

Els fantasmes geogràfics més destacats que han aparegut en els mapes històrics així com ficcions, mites, mentides i errors cartogràfics. Relats i il·lustracions fascinants que mostraven una realitat només existent en la imaginació dels nostres avantpassats. Els atles Fantasmes

Ressenya de per David Ébano en la introducció a una entrevista amb l’autor del llibre, William Chapman Sharpe. En el llibre, Sharpe ofereix comentaris breus però estimulants sobre obres clau d’art, en la seva majoria occidental, que mostren a persones caminant: des de pictografies de figures caminant de 10.000 anys d’antiguitat que cobreixen les parets de coves

RESSENYA DE L’EDITORIAL: El 1876, un jove Robert Louis Stevenson, que volia dedicar-se a les lletres però que encara no havia publicat res, va conèixer Fanny Van de Grift Osbourne (1840–1914), una americana casada i amb tres fills, amb la qual van esdevenir amants. El 1878 Fanny se’n va tornar cap a San Francisco, Califòrnia.