La psicogeografía és un terme que posa en relació les emocions i comportaments de les persones amb el seu entorn geogràfic. Sorgeix principalment del Situacionisme i especialment de Guy Debord, pensador francès i precursor del Maig francès de 1968. En l’obra Psicogeografía arquitectura y urbanismo podeu trobar un compendio de textos de Guy Debor, reunits per Federico L. Silvestre i Rubén C. Lois de la universitat de Santiago de Compostela. […]
Poncho Martínez és enquadernador i te una especial predilecció pels mapes. Especializat en llibres d’artista, és professor i gestor editorial mexicà. Membre fundador del col·lectiu Enquadernacions “El Basilisc” (València, 1999), del col·lectiu d’artistes del llibre “Un més Un” (Barcelona, 2008) i de Deep Edicions, taller/estudio dedicat a les Arts del Llibre i obra gràfica (Barcelona). Habitual en
En aquet llibre, el folklorista Joan Amades tracta, amb el seu indiscutible mestratge, dos temes ben atractívols. En sengles lúcids pròlegs, l’autor ens introdueix i ens parla, primer, dels somnis i de com la concepció popular i primària en fa interpretacions de caire diví o màgic, tot esporgant qualsevol idea abstracta o erudita i enfortint-ne
GRUPS 62 Cada casa de pagès té una història carregada de vida i emotivitat en alguns casos i de dramatisme i perspectives de futur incertes i obscures en altres –massa– casos. En aquest llibre he volgut aportar el context històric i personal que hi ha darrere de les quinze cases escollides. M’han semblat històries mereixedores
Les trenes i el pentinat com a mapa per a aconseguir la llibertat i obtenir una identitat. La Katty Samira València Segura, estudiant de la Facultat d’Humanitats, Departament de Geografia de la Universitat de la Vall a Santiago de Cali, Colòmbia, ha fet un treball de grau per a optat al títol de Geògrafa, sota la direcció de la doctora Zaida Liz Patiño, amb
Escrit per Kevin R. Wittmann, La huella de los mapas és una recopilació d’històries fascinants, des de la prehistòria fins als nostres dies, que mostra com els mapes han marcat la nostra manera d’entendre el món. Cada cultura es defineix en relació amb el seu entorn. Els mapes són una manera de formalitzar aquesta relació.
Els fantasmes geogràfics més destacats que han aparegut en els mapes històrics així com ficcions, mites, mentides i errors cartogràfics. Relats i il·lustracions fascinants que mostraven una realitat només existent en la imaginació dels nostres avantpassats. Els atles Fantasmes
Ressenya de per David Ébano en la introducció a una entrevista amb l’autor del llibre, William Chapman Sharpe. En el llibre, Sharpe ofereix comentaris breus però estimulants sobre obres clau d’art, en la seva majoria occidental, que mostren a persones caminant: des de pictografies de figures caminant de 10.000 anys d’antiguitat que cobreixen les parets de coves
RESSENYA DE L’EDITORIAL: El 1876, un jove Robert Louis Stevenson, que volia dedicar-se a les lletres però que encara no havia publicat res, va conèixer Fanny Van de Grift Osbourne (1840–1914), una americana casada i amb tres fills, amb la qual van esdevenir amants. El 1878 Fanny se’n va tornar cap a San Francisco, Califòrnia.
“Aprendre moltes llengües és construir-li múltiples llars al pensament” Yásnaya Elena Aguilar Gil Yásnaya Elena Aguilar Gil (Ayutla Mixe, 1981) és lingüista, escriptora, traductora, activista de drets
Manifiesto sobre la diversidad lingüística, Yásnaya Elena Aguilar Gil Read More »
